dimarts, 11 de desembre del 2007

L'IMPC d'Olot a la fira EIBTM

Amb motiu de la presentació del catàleg de turisme de reunions "Olot, reunions entre volcans", la capital de la Garrotxa no ha volgut perdre's la cita a la fira EIBTM, celebrada els dies 27, 28 i 29 de novembre a la Fira Gran Via, Montjuïc 2 de Barcelona.
L'IMPC -Oficina de Turisme d'Olot- ha aprofitat la seva assistència com a institució expositora per difondre i promoure el turisme de reunions a la comarca.
La valoració d'aquesta edició, la primera en què participa l'IMPC amb un estand propi, ha estat qualificada, pels tècnics destinats a la fira, de molt positiva i satisfctòria, sobretot pels contractes professionals que s'han establert.
L'EIBTM és considerada la principal fira internacional d'exposició del sector de turisme de negocis, i el perfil del seu visitant és el d'un executiu responsable de l'organització de viatges de negocis i d'inentius, congressos, esdeveniments, etc. Entre els assistens destaquen: agències, associacions, grans empreses i organitzacions professionals de conferències.
Els professionals del sectror de congressos visiten l'EIBTM per tal de conèixer els productes, serveis, destinacios i tendències més recents.

dijous, 25 d’octubre del 2007

CLÚSTERS TURÍSTICS

QUINS TIPUS DE TURISTA HI HA?

Un no es fa aquesta pregunta fins que estudia turisme - o això és el meu cas -, però sovint tenim la tendència d’agrupar els turistes com unes persones que viatgen a un lloc, a priori, diferent al seu entorn amb unes motivacions iguals per tots, però això no és així. Hi ha molts tipus de turistes, és un món tan complex que ni els mateixos estudiosos es posen d’acord a l’hora de fer una classificació d’aquests.

Tot seguit farem una classificació mitjançant les investigacions publicades a la revista per excel·lència en turisme com és Annals of Tourism Research de diversos experts en la matèria.

Quan ens decidim a fer un viatge, el sol fet de buscar (o no) informació sobre el lloc de destí ja hi ha “algú” que ens està classificant, i això passa amb totes i cada una de les actituds i reaccions que tenim quan viatgem.

Una primera divisió la fem quan busquem informació del lloc on viatgem (pre-viatge). Podem classificar aquesta acció en:

Turistes Planificadors: estan oberts a tot tipus de fonts d’informació i acostumen a viatjar en pacs turístics on tot està inclòs i acostumen a allotjar-se en hotels de categoria (de quatre o cinc estrelles). La majoria de turistes planificadors són dones.

Turistes Exploradors: rebutgen tota font d’informació fruit de que no mostren preocupació pel risc.

Una altra actitud equivocada per part de la gent local és pensar que quan veiem turistes pel carrer tots ells tenen les mateixes motivacions. Això no és així, és veritat, però, que les sensacions derivades del fet de “ser turista” sovint són les mateixes independentment del motiu pel qual ens decidim a viatjar.

Un estudi demostra les diferents motivacions que tenen els turistes en un mateix destí, són aquests:

Herència Cultural: són principalment famílies i persones de la tercera edat, motivats per la natura, la cultura i la història, i que viatgen amb la intenció d’experimentar la vida en el allà, viure com vivia la gent del lloc en el moment real de l’obra, monument, etc.

“Raners”: principalment el duen a terme els joves, i es basa principalment en el plaer sexual, emborratxar-se i divertir-se de festa. Hi ha una interrelació visible entre turistes amb les mateixes motivacions i s’acostumen a trobar en platges i locals d’oci nocturn.

“Shirly Valentine”: acostumen a ser dones de mitjana edat amb ganes de trencar amb la rutina, concretament en trobar l’amor.

Heliotròpics: és el tipus de turisme “passota” i conformista, que només busca sol i platja i que és capaç d’estar més de set hores prenent el sol. No busquen noves experiències i encara menys tenen la intenció de culturalitzar-se.

“Lord Byrontype”: són turistes que repeteixen des de fa anys el mateix destí i fan ús dels mateixos serveis -van sempre al mateix hotel, restaurant, etc. – coneixen els residents de la zona, no els agrada massa veure turistes perquè no se’n consideren.

Ja hem dit abans que molts experts fan classificacions sobre grups de turistes, així ho va fer Lindberg quan va dividir el turisme en el medi natural. Segons el grau d’implicació hi ha:

Turistes Incondicionals: duen a terme una profunda investigació del lloc de destí el qual pràcticament ha passat a formar part de la seva vida i on es basen la majoria de les seves preocupacions.

Turistes Dedicats: es relacionen amb l’entorn amb la intenció de descobrir la història i la natura sense la necessitat d’anar més enllà, fins i tot de tornar-hi.

Turistes Establerts: simplement busquen en el lloc de destí un seguit d’aventures per omplir el seu temps lliure.

Turistes Ocasionals: són aquells que han escollit aquell destí com podien haver-ne escollit qualsevol altre.

Moltes ciutats exploten el llegat cultural com a una font de captació de turistes, és a partir d’aquí que se n’ha fet una classificació:

Sentimentals: tenen l’obligació moral de visitar el lloc. Aquestes sensacions tenen un efecte psicològic tot i que no se senten lligats com si fos part del seu passat.

Hereus: se senten hereus d’allà on son, es veuen com el resultat o els descendents de les persones que van viure durant aquell període històric.

Alumnes: són aquells que viatgen amb ganes d’aprendre.

Tot turista, independentment de la intenció que porti segueix un rol i tots ells responen en major o menor gradació dels estímuls de familiaritat- estranyesa, estimulació- tranquil·litat i estructura- independència. Els principals rols sotmesos posteriorment a estudi són aquests:

Turista de sol i platja

T. de nit

T. antropologista

T. arquiologista

T. de masses organitzat

T. d’aventures

T. explorador

T. de luxe

T. espiritual

T. de masses independent

T. de classe alta

T. rodamonts

T. de relat

T. esportiu

T. d’estudis

El grau d’aventura és un rol del qual se n’ha fet una classificació:

Masses de turistes organitzades

Masses de turistes independents

Explorador

Rodamón

A l’hora de viatjar, hi ha qui faria mans i mànigues per poder anar a un lloc concret i alhora hi ha qui pagaria el que fos per tal de no anar-hi. Això és la predisposició a viatjar i es classifica així:

Viatger Habitual: aquest tipus de turista, pragmàtic, acostuma a repetir la mateixa destinació. Està fortament influenciat per l’estructura de la seva personalitat. El viatger habitual evita riscos perquè vol estar com a casa i tot i que somia amb noves possibilitats no s’atreveix a dur-les a terme.

Racional: aversió al risc, amb motivacions realistes i racionals i amb una planificació acurada del viatge.

Hedonista: aquest tipus de turistes busquen únicament el plaer i no volen complicacions durant el seu viatge. Si el viatge no compleix les expectatives es deprimeix perquè per ell associa el viatge a plaer.

Oportunista: és un turisme que planifica poc el seu viatge i es manté a l’espera que aparegui una oportunitat econòmica i busquen unes vacances sense complicacions ja que pel sol fet de ser econòmic, és suficient motiu per gaudir i desconnectar de l’estrès de la vida quotidiana.

Obligat: encara que sembli estrany també es pot estar obligat a viatjar, com ara per motius de feina, escolars, familiars, etc. En aquests casos el turista no s’implica en l’estada al lloc de destí.

Adaptable: manca de previsió que fa que s’adapti a canvis d’última hora.

Fins ara hem vist tipus de turisme des del punt de vista d’oci però hi ha una classificació segons l’ús de les instal·lacions, i és que la majoria de turistes van a gastar però una part va a invertir i a guanyar diners.

“Developer Tourist”: és aquell estranger que compra un terreny i hi construeix instal·lacions per ús turístic. Sovint l’empresari retorna al seu país d’origen i rarament s’hi queda.

“Condo- Tourist”: és aquell jubilat foraster que ve d’un país benestant. Es retira i compra o lloga un habitatge per viure-hi durant un llarg període de temps.

“Itinerant Tourist”: és el que visita la zona en pocs dies i principalment es queda la majoria de la seva estada al nucli turístic de la zona, lloc on es concentra el turisme pur.

dijous, 18 d’octubre del 2007

TIPUS DE CLÚSTERS

OBSERVACIONS DE BELIZE
Belize és un petit país de l’Amèrica Central. La ciutat més gran és la Ciutat de Belize. Fa cosa de cinquanta anys el turisme no existia en aquesta part del món.Al 1981 Gondon va fer un estudi sobre la gent que treballava en el sector serveis i dos anys desprès McMinn i Cater van fer la prova i van comprovar que, tot i que la gent dels serveis segueix sent nativa, el turisme ha fet canviar el seu caràcter i la seva manera d’actuar.
En aquesta regió es troben 3 grans tipus de turistes, el “developer tourist”, el “condo-tourist” i “itinerant tourist”.
El “developer tourist” és aquell estranger que compra un terreny i hi construeix instal·lacions per ús turístic. Sovint l’empresari retorna al seu país d’origen i rarament s’hi queda.
El “condo-tourist” és aquell jubilat foraster que ve d’un país benestant. es retira i compra o lloga un habitatge per viure-hi durant un llarg període de temps.
L’ “itinerant tourist” és el que visita la zona en pocs dies i principalment va a l’illa resort (Ambergis Caye) que és la zona on es concentra el turisme pur.
Hi ha diferents metodologies que McMinn va utilitzar per poder dur a terme el seu estudi. A continuació podem comprovar-les.Per mitjà d’entrevistes a la gent de la comunitat de San Pedro i a algun turista expatriat canadenc i britànic (alguns amb nacionalitat).
Els entrevistats donaven la seva opinió sobre temes de l’illa, parlaven dels impactes del turisme en el territori i observaven l’efecte que produïa el tipus de turisme.
Les enquestes van ser un altre mètode per a determinar els grups. Es van realitzar a 33 hotels d’una llista total de 44. L’enquesta estava formada amb 28 preguntes dividides en tres seccions. La primera part constava d’informació general de l’hotel (data construcció, número d’habitacions i dependències, procedència dels hostes, ocupació, etc).
La segona part tractava d’instal·lacions i serveis com ara importacions, tractament de residus, qualitat de l’aigua, etc.
Finalment, les preguntes feien referència als hostes, com la durada de l’estada, el motiu de visita, lloc d’origen, etc. Un altre mètode per determinar els grups va ser la recol·lecció d’informació a una porció aleatòria de residents de San Pedro. Un total de 25 qüestionaris amb una taxa de gent que la va contestar del 92% sobre debats entre la gent de la illa i temes de desplaçament de gent de Belize cap a la illa per tal de trobar oportunitats en el sector turístic.
Per concluïr podem dir que del resultat d'aquest estudi i amb l'ajuda d'un estudi d'uns vint anys abans, veiem com els turistes han canviat la manera de fer i de ser de la població autòctona local.

El PNZVG renova la Carta Europea de Turisme Sostenible

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) ha renovat el certificat de la Carta Europea de Turisme Sostenible, acreditació de qualitat d'àmbit europeu que certifica que el desenvolupament del turisme en un territori es ralitza de manera sostenible. La presentació d'aquesta distinció es va fer dimarts passat, 9 d'octubre, i la presidió el director del Parc, Xavier Puig. La Carta Europea de Turisme Sostenible als espais protegits és una de les línies d'actuació més importants promogudes per la Federació EUROPARC, entitat que aglutina els parcs nacionals i naturals de trenta-dos països europeus, i distingeix els espais protegits que han definit una estratègia i un seguit d'actuacions per fer compatible el desenvolupament sostenible del turisme amb les tasques necessàries de conservació i millora del patrimoni natural i cultural que es protegeix. Fins al 2006 només set parcs estatals comptaven am aquest reconeixement, un dels quals era el PNZVG, pioner a l'Estat. A més, ha estat reconegut com un dels cinc primers parcs a Europa que assoleix la renovació de la Carta per un nou període de cinc anys. Aix`po ha estat possible gràcies a la col·laboració dels actors del turisme a la Garrotxa, agrupats sota l'associació Turisme Garrotxa.

dimarts, 18 de setembre del 2007

Top 10 de ciutats on m'agradaria viatjar.


Des de la facultat de turisme de la UdG, dóno per inaugurat el blog...

My Top 10:

Nairobi
Katmandú
Pekín
Rio de Janeiro
Amsterdam
Nova York
Sidney
Kingston
La Havana
Siem Riep